24/7
LLÁMANOS
󰀑 93 891 02 36
Home Presentació: Diccionari

Diccionari

A

ÀCID: Qualsevol dels compostos que al dissoldre’s en aigua cedeixen ions d’hidrogen. Els àcids donen al vi el gust i frescor i són un dels compostos més importants. Els àcids més importants que intervenen en el procés d’elaboració del vi son: tartàric, làctic, màlic, cítric, succínic i acètic.

ACIDESA: Conjunt d’àcids del vi que li donen sabor i frescor i li confereixen estabilitat microbiològica.

AFRÒMETRE: Aparell que serveix per mesurar la sobre-pressió dels escumosos expressats en atmosferes.

AGRAFADORA: Màquina que serveix per posar les grapes a les ampolles de vins escumosos.

ALCOHOL: Compost orgànic format per carboni, hidrogen i oxigen que reaccionen amb els àcids per formar compostos que es denominen èsters. Durant la fermentació del vi, els llevats converteixen el sucre del raïm en alcohol i gas carbònic. Junt amb l’aigua és l’element més abundant dels vins. A les etiquetes el grau alcohòlic s’assenyala amb l’expressió % vol.

ALZINA SURERA: Querqus Suber. Arbre a partir del qual s’obté el suro.

AMPOLLA: Recipient de vidre per contenir vi o altres líquids. Pot tenir diferents noms segons les mides.

Els més habituals:
Quart 20cl.
Mitja ampolla 37.5cl.
Ampolla 75cl.
Magnum 1.50l.
Jeroboam 3.01l.
Rehoboam 6.01l.
Matusalem 9.01l.
Salmanazar 9.60l.
Baltasar 12.8l.
Nabucodonosor 16l.

AMPOLLA EN PUNTA: Es diu quan l’ampolla de Cava està cap per avall, al acabar el procés de remogut. Vertical invertida.

ANHÍDRID CARBÒNIC: Gas que es produeix en la fermentació dels mostos. Està present en els vins d’agulla i escumosos.
Si es produeix com a conseqüència d’una segona fermentació en ampolla, estem parlant de vins escumosos naturals de qualitat.
Si el carbònic s’afegeix artificialment estem parlant de vi gasificat.

ANYADA: Any al qual pertany el raïm amb el què s’ha elaborat el vi.

AROMA: Conjunt dels compostos volàtils que caracteritzen l’olor del vi. Sensació olfactiva del vi, es percep per via nasal i retronasal, procedeix del raïm, de la fermentació i de la criança.

AROMES PRIMARIS: Aromes propis del raïm relatius a la fruita o florals. Aromes frescos i afruitats; poma, pera, fruites blanques, pinya, llimona, maduixa, gerd, etc.

AROMES SECUNDARIS: Procedents dels llevats. Aromes d’un vi que es desenvolupen durant el procés de fermentació. Són més intensos a l’inici, en caves joves i després s’assimilen amb els aromes terciaris. Afruitats i florals; pa tendre, mel, gessamí, flor d’ametller, fonoll…

AROMES TERCIARIS: Són més pronunciats en els Caves de criança. Propis de guarda o maduració dels mateixos. Aromes a fruits secs, ametllat, nou, avellana o mel. Aromes d’espècies, de crosta de pa, torrats, moca i cacau.

ATMOSFERA: Unitat de mesura de la pressió dels gasos. Utilitzada per saber la quantitat de gas que contenen els Caves i vins escumosos.
Una atmosfera equival a 1,1kg per cm2. Quan el Cava ha finalitzat la segona fermentació, la pressió pot arribar a les 6 atmosferes (la pressió del pneumàtic d’un cotxe sòl estar entre 2 y 2,5 atmosferes).

AUTÒLISI: En el Cava, es tracta d’un procés enzimàtic que succeeix després de la mort dels llevats introduïts en el moment del tiratge per a la realització de la segona fermentació. Consisteix en la ruptura i degradació de les estructures cel·lulars dels llevats i la cessió d’aquests components al vi. Els efectes de l’autòlisi són més evidents com més avançada és la criança. La repercussió d’aquest procés en el perfil aromàtic del Cava és notable doncs introdueix una nova gamma d’aromes (brioix, pa torrat, fruits secs, etc.). La seva màxima expressió és caps als 5 anys després del tiratge i s’iniciarà als 9-15 mesos.

B
BALANÇ: Aquest terme denota una harmonia entre els elements del Cava, en què cap de les seves parts individuals domina sobre un altre. Els nivells d’acidesa, dolçor i alcohol es manifesten en perfecte equilibri amb el sabor, deixant una agradable sensació gustativa.

BLANC DE BLANCS: Cava elaborat exclusivament amb varietats de raïm blanc.

BLANC DE NOIRS: Cava elaborat exclusivament a partir de varietats de raïm negre vinificades en blanc.

BOMBOLLA: Glòbul de gas carbònic que es forma a l’interior del vi.

BÓTA: Envàs de fusta, essent la més utilitzada el roure. S’utilitza per la fermentació dels vins base que formaran part del cupatge en alguns Caves.

BRUT: Cava fins a 12 g de sucre afegit per litre en el moment del desgorj.

BRUT NATURE: Cava sense addició de sucre en el moment del desgorj. Els Caves Brut Nature poden tenir fins a 3 g/l de sucre, essent aquest sucre residual (no afegit).

C

CÀPSULA: Caputxa que cobreix el coll d’ampolla amb la finalitat de decorar i garantir o preservar la higiene del tancament de la mateixa.

CATA: Examen organolèptic. Acte de sotmetre el vi als cinc sentits per jutjar-lo, poder-lo conèixer i qualificar-lo.

CATA A CEGUES: Cata en la qual els catadors desconeixen la identitat dels vins que van a tastar.

CAVA: vi escumós de qualitat produït en una regió determinada, en què el procés d’elaboració i criança des de la segona fermentació fins a l’eliminació de les lies inclusiu, transcórrer en la mateixa ampolla en què s’ha efectuat el tiratge i que arribarà al consumidor. Aquesta segona fermentació en ampolla és la que garanteix l’autenticitat del Cava. Les varietats blanques permeses per elaborar Cava són: macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, subirat parent i les negres, pinot noir, garnatxa, monestrell i trepat. Aquesta última varietat només està autoritzada per a l’elaboració de Caves rosats.

Recinte generalment subterrani on el vi envelleix. La cava sòl ser profunda i fresca per mantenir-se tot l’any entre els 10º i el 14ºC. S’ha de tenir en compte el grau d´ humitat i la ventilació. Convé que la llum sigui mínima.

CAVA VARIETAL: Cava elaborat amb una sola varietat de raïm autoritzat. Per llei, ha de contenir almenys el 85% d’aquesta varietat.

CEP: Planta de la vinya. Planta arbustiva de la família de les vitàcies (Vitis vinifera) de tronc llenyós i fulles grans. El seu fruit té forma de baia rodona (grans de raïm). Es cultiva des de l’antiguitat a la mediterrània. Existeixen varietats de raïm per a ser consumits com a fruita i varietat per la seva posterior vinificació. És una planta de cicle anual.

CHARDONNAY: Varietat de raïm de gotim petit i compacte amb baies rodones, de pell molt fina. Idònia per a reforçar vins destinats a l’envelliment. Dona vins de gran finesa, aromàtics, d’elevada acidesa i bona graduació entre els 11 i 12 graus. Equilibrats, amb cos i gran persistència en boca. Localització: expandida a Europa per l’Ordre Benedictí, amb bona adaptació en el Penedès.

CHARMAT SISTEMA, GRAN VAS O DE GRANS ENVASOS: Sistema d’elaboració d’escumosos que consisteix a desenvolupar una segona fermentació en un vi base, afegint-hi sacarosa i dins de grans tancs capaços de suportar pressions elevades o autoclaus. S’embotella amb la pressió desitjada aconseguida. Deu el seu nom a l’enginyer francès Charmat i data de l’any 1907.

CLARIFICACIÓ: Operació destinada a eliminar components en estat col·loïdal que es troben en suspensió en el vi per a garantir la seva limpidesa. Per aquesta raó se li afegeixen diverses substàncies normalment d’índole proteica que al entrar en contacte amb el vi coagulen i intercepten les partícules en suspensió i les precipiten. Veure col·loïdal

CONFRARIA DEL CAVA: Entitat sense ànim de lucre dedicada a la divulgació i a la promoció genèrica del Cava. Creada al 1979, ha fet possible amb les seves iniciatives i els seus més de mil Cavallers Confrares, que la Denominació d’Origen tingui difusió tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

COLLET: Petita etiqueta que es col·loca en el coll de les ampolles de Cava. Pot indicar el tipus de vi, la marca de la bodega o altra informació complementària. Es va començar a utilitzar l’any 1897.

COL·LOIDAL: Partícules submicròniques en suspensió o dispersades en un medi líquid sense estar dissoltes en ell. La seva inestabilitat i la possibilitat que provoquin futurs enterboliments aconsellen la seva eliminació. La seva mida és tan petita que no són visibles ni poden ser retinguts per un filtre. S’eliminen mitjançant clarificació. Veure clarificació

COMPOSICIÓ DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN CAVA: Zona de cava integrada per 160 municipis, ubicats en 7 comunitats autònomes.

Municipis de la zona “Cava” :
Barcelona( 64)
Tarragona (52)
Lleida (12)
Girona (5)
Rioja ( 18)
Navarra (2)
Alava ( 3)
Aragó (2)
València (1)
Badajoz (1)

CONSELL REGULADOR DEL CAVA: Organisme adscrit al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí amb seu a Vilafranca del Penedès. Està integrat per viticultors i elaboradors i per representants de les Comunitats Autònomes de la regió del Cava i del Ministeri. Controla tot el procés de producció i elaboració, garantint l’origen i la qualitat del Cava, disposant de serveis propis de control per a la qualificació i certificació de l’origen i característiques analítiques i organolèptiques del Cava. Té potestat sancionadora, por els registres del sector i realitza a més a més funcions de promoció i foment d’estudis per a la millora de la qualitat.

COPA DE CAVA: Ha de ser de tipus flauta, alta i estreta per a preserva millor el carbònic i aconseguir la concentració de l’aroma i permetre apreciar millor el despreniment de bombolles.

CORONA: Efecte que es produeix a la copa quan les bombolles del Cava al arribar a la superfície, persisteixen i s’acumulen ocupant parcial o totalment la superfície lliure.

CRIANÇA: En la criança dels Caves, les ampolles estan disposades les unes contra les altres en posició horitzontal, és a dir, en rima. Les ampolles reposen en rima a la cava, ón realitzen la segona fermentació i envelleixen lentament un mínim de nou mesos. Veure rima

CRIANÇA (TIPUS): Cava: només pot denominar-se “Cava” el vi escumós elaborat segons el mètode tradicional que compleixi en general amb els requisits fixats pel reglament del Cava i en particular, tingui un mínim de 9 mesos de criança a la cava.

Cava Reserva: aquell Cava en el que el procés d’elaboració, des del tiratge fins al desgorj, no sigui inferior a 15 mesos.

Cava Gran Reserva: únicament aquells Caves dels tipus “Brut Nature”, “Extra Brut” i “Brut”, en el que la criança, comptada des del moment del tiratge fins al desgorj, no sigui inferior a 30 mesos.

CUPATGE: Barreja de tècnica i art, on l’enòleg és el responsable de la selecció i barreja de vins de diferents orígens i varietats. Aquests poden ser de la mateixa collita o de diferents. En el Cava, la majoria dels cupatges solen elaborar-se a partir de la mateixa collita.

D
DENOMINACIÓ D’ORIGEN CAVA (D.O): estan acollit per la denominació d’origen Cava tots els vins escumosos de qualitat produïts per fermentació en ampolla segons el mètode tradicional a la regió determinada. Veure composició de la denominació d’origen Cava

DESFANGAT: Separació del most (net) de les matèries en suspensió. Procés que consisteix en clarificar el most, per sedimentació natural o forçada.

DESGORJ: Operació que consisteix a extraure les lies de la segona fermentació en els Caves. Per facilitar el procés, se submergeix el coll de les ampolles en un líquid refrigerant que fa que es geli el mateix per així poder expulsar les lies sense perdre gas carbònic. També pot realitzar-se de forma manual. Veure lies

DOLÇ, CAVA: Cava amb un contingut superior a 50gr./l.

DOSATGE: Operació que consisteix en, un cop finalitzat el procés de criança i realitzat el desgorj, afegir al Cava el licor d’expedició, el qual, en funció del seu contingut en sucre determinarà el tipus de Cava (Extra Brut, Brut, etc.).

E
EFERVESCÈNCIA: Despreniment de bombolles de gas carbònic. En el Cava, la formació de gas carbònic es produeix dins l’ampolla com a conseqüència de la segona fermentació. Veure segona fermentació.

ESCUMÓS: Se’n diu del vi amb gas carbònic. Veure vi escumós.

ESTRUCTURA: Armadura d’un vi. Constitució corporal del vi en la qual intervenen tots els seus components: acidesa, grau alcohòlic, sucres, tanins, etc.

ETIQUETA: és el carnet d’identitat del vi on han de constar totes les dades referents al vi que estableix la legislació com a mencions obligatòries:

- Denominació d’origen si la tingués (en aquest caso “Cava”)
- Tipus de Cava (Brut Nature, Brut, etc.)
- Marca
- Número de registre embotellador i localització
- Graduació alcohòlica
- Capacitat (veure ampolla)
- Menció legal “Conté Sulfits”
- Anyada (en el cas dels Caves Gran Reserva)
- Poden constar altres dades en funció dels països als quals s’exportarà el producte.
- Mencions facultatives (varietats, notes de cata, maridatges, etc.)

EXAMEN ORGANOLÈPTIC: Veure cata

EXTRA BRUT: Qualitat dels escumosos que els defineix pel seu contingut en sucres fins a 6 g/l.

EXTRA SEC: Qualitat dels escumosos que els defineix pel seu contingut en sucres entre 12 i 17 g/l.

F
FERMENTACIÓ: Procés pel qual els llevats transformen els sucres fermentescibles en alcohol i gas carbònic amb despreniment de calor: els sucres del most, sota l’acció dels llevats es transformen en alcohol etílic i gas carbònic com a components majoritaris. Es tracta d’un procés exotèrmic (que allibera calor).

Els llevats produeixen també:
- Compostos secundaris: alcohols superiors, glicerols (glicerina), àcid succínic, àcid acètic (acidesa volàtil), substàncies aromàtiques, etc.

FERMENTACIÓ A BAIXA TEMPERATURA (O CRIOFERMENTACIÓ): És la que es produeix entre 10º C i 15º C aproximadament amb la finalitat d’obtenir un potencial aromàtic més elevat.

FERMENTACIÓ CONTROLADA: Operació consistent en aconseguir que la temperatura es mantingui en un valor establert. El control de la temperatura permet regular la dinàmica de fermentació amb l’objectiu d’afavorir alguns aspectes com l’aroma, color, etc.

FILTRACIÓ: Consisteix a fer passar el líquid per un element porós o membrana per retenir les matèries en suspensió. No té com a objecte reemplaçar la clarificació, simplement l’afavoreix i la completa.

FIL·LOXERA: Petit insecte que viu a les arrels dels ceps i s’alimenta xuclant la sàvia. D’origen americà, arriba a Europa l’any 1863 i destrueix pràcticament tota la vinya Europea. A Espanya va arribar al 1890 aproximadament.

FLAVONOIDES: Tanins amb propietats antioxidants. Components del vi beneficiosos per a combatre malalties coronàries.

G
GARNATXA: Varietat idònia per elaborar caves blanc i rosats. Dona vins saborosos i equilibrats. Graduació alcohòlica de 10º a 11º. Gotim de mida mitjana amb grans rodons i de pell fina.

GAS CARBÒNIC: Que es desprèn en la fermentació, al transformar-se el sucre en parts casi iguals d’alcohol i gas carbònic CO2. També es denomina Anhídrid Carbònic.

GLUCOSA: Sucre contingut en el most de raïm, que es transforma en alcohol per l’acció dels llevats.

GRAPA: Tanca el tap del Cava o escumós.

H
I
.
J
.
K
.
L
LICOR D’EXPEDICIÓ: Producte destinat a ser afegit als vins escumosos amb la finalitat de conferir-li característiques particulars. Està compost per sacarosa, most de raïm, most de raïm parcialment fermentat, most de raïm concentrat, most de raïm concentrat rectificat, vi base, o una barreja dels anomenats productes, amb addició, en el seu cas, de destil·lat de vi.

LICOR DE TIRATGE: És el que s’afegeix al vi base en l’elaboració dels escumosos. En els Caves, per a l’elaboració del licor de tiratge només es podran utilitzar a més dels llevats i sacarosa, el most de raïm, el most de raïm parcialment fermentat i vi base. Els llevats transformen el sucre en anhídrid carbònic en un mitjà reductor i amb cert nivell de pressió. veure vi base

LIES: També anomenades “mares”. Conjunt de matèries, especialment llevats morts però també substàncies orgàniques i sals, que es dipositen naturalment en el fons dels dipòsits o de les ampolles, després de la fermentació del most (fermentació alcohòlica) o de la segona fermentació en el Cava (fermentació dins de la mateixa ampolla).

LLEVATS: Són els microorganismes responsables de la fermentació, alguns estan presents en la pell del raïm i d’altres s’afegeixen al most a partir de llevats seleccionats.

LLEVATS SELECCIONATS: Són els que s’obtenen de cultius aïllats, per a millorar la fermentació i aconseguir un òptim rendiment en alcohol i una millor qualitat.

M
MACABEU: Raïm gran i molt compacte, raïm blanc, rodó, de tamany mig a gran, pell fina. Vi afruitat, lleuger, fi, elegant i equilibrat, amb estructura mitja, de moderada graduació de 10º a 11º.
Localització: a la zona central i litoral del Penedès i Garraf, D.O. Tarragona, Conca de Barberà i Rioja.

MARCERACIÓ: contacte més o més perllongat del most o del vi amb les pells del raïm per extraure matèries colorant i component de l’extracte i dels aromes. La maceració aporta al vi 4 característiques específiques: color, taní, constituents de l’extracte i aroma.

MARXAMO: Distintiu numerat de control (disc o tira) expedit pel Consell Regulador del Cava, com a garantia de qualitat i de l’origen del Cava.

MÈTODE TRADICIONAL: Procediment d’elaboració dels vins escumosos basats en una segona fermentació en ampolla. Abans nomenat “Mètode Champenois”.

MICROCLIMA: Conjunt de condicions climàtiques i topogràfiques particulars d’una zona determinada.

MONESTRELL: Raïm de mida gran o mitjà. Gotim de mida gran o mitjà, no molt compacte, amb grans grans i de pell gruixuda. Dona un vi de moderat color i graduació alcohòlica que reclama un llarg període d’envelliment. Vins negres amb cos i aromes fins. Graduació alcohòlica de 11º a 12º. Localització: varietat típica mediterrània amb lleugera implantació al Penedès.

MONOVARIETAL: Se’n diu del vi o del Cava que està elaborat exclusivament amb un sol tipus de raïm.

MORRIÓ: Precinte de fil ferro. És complement indispensable pel tancament de l’ampolla de Cava, ja que només pot ser maniobrat un sol cop i no accepta cap tipus de manipulació posterior. Per aquesta raó es converteix en la garantia de què el contingut és el de l’origen.

N
NATURE: Cava sense sucre afegit. Pot contenir fins a un màxim de 3 g/l de sucre residual.
O
.
P
PARELLADA: Raïm molt gran i de compacitat mitjana, grans blancs o daurats, grans de pell gruixuda. Dona un vi afruitat, elegant, fresc, jove i aromàtic; de moderada acidesa, i de 9º a 10º de graduació. Aporta fragància i vida als caves joves. Localització: Zona alta del Penedès, DO Conca de Barberà, Costers del Segre i zona elevada i oriental de la DO Tarragona.

PELL DE CEBA: Color que prenen alguns Caves rosats.

PERLAGE: En els caves, se’n diu del rosari de bombolles que partint de la base de la copa arriba fins a la superfície.

PINOT NOIR: Raïm petit, compacte i cilíndric; gra lleugerament ovalat, de color negre-blau i de pell gruixuda. Dona vins amb color, aromàtics i fins. Potencia la corona d’escuma en la copa. Persistència en boca. La seva graduació és de 10º a 11º. Localització: s’adapta bé a les zones fresques i d’elevada altitud.

POLIFENOLS: Matèries del vi que comprenen els tanins, antocians, flavones i els compostos fenòlics extrets al llarg de la maceració i fermentació de les pells. Són responsables de la coloració dels vins i és la raó per la qual es troben en major quantitat en els vins negres.

PREMSA: Màquina que serveix per esprémer i premsa el raïm. Existeixen molts models. El més utilitzat és la premsa pneumàtica.

PREMSAT: Procés consistent en l’extracció del most dels raïms mitjançant la premsa. Per a l’elaboració de Caves, únicament es podrà utilitzar per a l’elaboració dels vins base les primeres fraccions de premsat, amb un rendiment màxim d’1 hectolitre de vi per cada 150 quilos de raïm. En aquestes fraccions s’obtenen els millors mostos amb vocació de Cava (millor concentració de polifenols i aromes vegetals). Veure polifenols.

PRESA D’ESCUMA: Es refereix al procés de la segona fermentació

PRIMERA FERMENTACIÓ: És la fermentació alcohòlica. És a dir, la que es produeix per la transformació dels sucres continguts en el most pels llevats en alcohol i gas carbònic.

PUPITRE: Estructura de fusta o ciment a manera de petites cel·les on es col·loquen les ampolles de vi escumós per poder ser remogudes. L’ampolla es col·loca inclinada més baixa per tal de què els sediments es col•loquin sobre el tap.

Q
.
R
REMOGUT: Operació específica dels vins escumosos de qualitat que té com a finalitat eliminar amb més facilitat les lies de l’ampolla. Consisteix a girar i elevar progressivament les ampolles en el pupitre fins deixar-les finalment en posició vertical de manera què les lies estiguin concentrades en el coll de l’ampolla i puguin ser eliminades fàcilment. Pot ser realitzat manualment o mecànicament amb els anomenats “giropalets”.

RIMA: Forma en que es disposen les ampolles per realitzar la criança (segona fermentació i criança). A la rima, les ampolles es col·loquen de forma horitzontal i capiculada.

S
SANT SADURNÍ D’ANOIA: Població situada a 40km. al sud de Barcelona. Coneguda com a capital del Cava. Alberga el 75% de la producció de Cava.

SEC: Qualitat dels escumosos que els defineix pel seu contingut en sucres entre 17i 32 g/l.

T
TAPONAT, ETIQUETAT I EXPEDICIÓ: Es tanca l’ampolla amb el suro definitiu, se li afegeix el morrió, es vesteix l’ampolla amb la càpsula, etiquetes i el segell de control del Consell Regulador del Cava (marxamo) per a la seva expedició final. Veure marxamo

TIRATGE: Operació que consisteix a omplir les ampolles amb l’anomenat “licor de tiratge”. Veure licor de tiratge

TIPUS DE CAVA PEL CONTINGUT DE SUCRE:

BRUT NATURE Fins a 3 g/l y sin adición de azúcar
EXTRABRUT Fins a 6 g/l
BRUT Fins a 12 g/l
EXTRA SEC Entre 12 i 17 g/l
SEC Entre 17 i 32 g/l
SEMISEC Entre 32 i 50 g/l
DOLÇ Més de 50 g/l

TREPAT: Raïm compacte; grans de pell gruixuda i mida gran. Poca intensitat de color, acidesa equilibrada, lleuger i amb poc cos. Ideal per elaborar Caves rosats. Grau alcohòlic de 9º a 10º. Localització: Conca de Barberà, Costers del Segre i Penedès.

U
[/accordion] [accordion title="V"] VARIETAT: Tipus de raïm de característiques definides. Tots els tipus de raïm pertanyen a la mateixa espècie: vitis vinifera. En el Cava, les varietats autoritzades són: Macabeu, Xarel·lo i Parellada (considerades varietats principals) i Malvasia (Subirat Parent), Chardonnay, Garnatxa tinta, MonEstrell, Pinot Noir i Trepat. Aquesta darrera només per a l’elaboració de Caves rosats.

VEREMA: Procés de recol·lecció de raïm. La verema per Cava s’inicia a mitjans d’agost i s’estén fins a principis d’octubre. Pot ser manual o mecanitzada.

VI BASE CAVA: Vi obtingut amb les varietats de raïm autoritzades per a l’elaboració de Cava i provinents de la zona protegida per la Denominació. Tot el procés de viticultura i vinificació es dur a terme d’acord amb les premisses descrites en el Reglament del Cava.

VI ESCUMÓS: Vi de doble fermentació. En la segona, realitzada en ampolla, emmagatzema gas de doble fermentació. En la segona, realitzada en ampolla, emmagatzema gas carbònic que queda en el vi.

W
.
X
XAREL·LO: Raïm gran mitjà no molt compacte; raïm blanc, rodó, gran i de pell gruixuda.
Vi aromàtic, aporta força i vigor al cupatge, equilibrat i lleugerament àcid. Bona estructura. Amb graduació de 11º a 12º, aporta personalitat i potencial de criança. Localització: zona litoral i central de la DO Penedès i Tarragona. També en alguna altrA zona costanera catalana, com la DO Alella.
Y
.
Z
.